Perquè d’infertilitatn’hi ha més d’una.
Ara que ja he fet els 50, puc anomenar, sense equivocar-me, els meus dos grans motors vitals: la moda i la maternitat.
El meu primer fill va néixer de manera natural quan jo tenia 36 anys. I quan vaig voler repetir l’experiència, ja amb 40, em van diagnosticar infertilitat secundària. El meu úter semblava dir: amb un n’hi ha prou.
Però un dia vaig descobrir que un quadre de Frida Kahlo havia inspirat el títol d’un dels meus àlbums preferits: Viva la vida, de Coldplay. I la curiositat em va portar a documentar-me millor sobre la seva lluita incansable per ser mare. La síndrome d’Asherman, els seus tres avortaments i la seva determinació per tornar-ho a intentar em van convèncer que havia de desafiar el destí i enfrontar-me al meu propi úter.
Cinc anys més tard va néixer el meu segon fill. I amb ell, la certesa que de mare només n’hi ha una, però que hi ha molts camins per arribar a ser-ho. D’aquella experiència també va néixer 7úteros, un projecte que vol acompanyar, informar i orientar qualsevol dona que ho vulgui intentar.
Com que7 úters?
Durant molts anys ens han fet creure que totes tenim el mateix cos per dins: un únic tipus d’úter, una única manera de ser mare.
Avui sabem que no és així. Hi ha moltes formes diferents d’úter, com a mínim 7, i moltes dones no ho saben fins que apareixen les dificultats. De vegades arriben en forma d’avortaments, tractaments, frustració o una culpa injusta.
Per això és tan important conèixer-nos per dins: perquè entendre el nostre cos canvia la manera com vivim la maternitat… o les preguntes que venen abans.







Què hi fa una donacom jo en un lloccom aquest?
7 ÚTERS
Quan algú em diu que vol ser mare, alguna cosa dins meu es posa en alerta i sento la necessitat d’explicar tot el que vaig aprendre durant el meu procés d’infertilitat secundària.
Avui veig coses que abans no veia, entenc millor les opcions, els temps i els camins. I em ve de gust compartir-ho, així de senzill. Si alguna cosa em va deixar aquell procés va ser això: la tranquil·litat de poder acompanyar altres dones des d’un lloc molt més serè i útil.
Escriu a Montserrat Olivero: info@7uteros.com 
Perquè d’infertilitatn’hi ha més d’una.
Ara que ja he fet els 50, puc anomenar, sense equivocar-me, els meus dos grans motors vitals: la moda i la maternitat.
El meu primer fill va néixer de manera natural quan jo tenia 36 anys. I quan vaig voler repetir l’experiència, ja amb 40, em van diagnosticar infertilitat secundària. El meu úter semblava dir: amb un n’hi ha prou.
Però un dia vaig descobrir que un quadre de Frida Kahlo havia inspirat el títol d’un dels meus àlbums preferits: Viva la vida, de Coldplay. I la curiositat em va portar a documentar-me millor sobre la seva lluita incansable per ser mare. La síndrome d’Asherman, els seus tres avortaments i la seva determinació per tornar-ho a intentar em van convèncer que havia de desafiar el destí i enfrontar-me al meu propi úter.
Cinc anys més tard va néixer el meu segon fill. I amb ell, la certesa que de mare només n’hi ha una, però que hi ha molts camins per arribar a ser-ho. D’aquella experiència també va néixer 7úteros, un projecte que vol acompanyar, informar i orientar qualsevol dona que ho vulgui intentar.

Com que7 úters?
Durant molts anys ens han fet creure que totes tenim el mateix cos per dins: un únic tipus d’úter, una única manera de ser mare.
Avui sabem que no és així. Hi ha moltes formes diferents d’úter, com a mínim 7, i moltes dones no ho saben fins que apareixen les dificultats. De vegades arriben en forma d’avortaments, tractaments, frustració o una culpa injusta.
Per això és tan important conèixer-nos per dins: perquè entendre el nostre cos canvia la manera com vivim la maternitat… o les preguntes que venen abans.







Què hi fa una donacom jo en un lloccom aquest?
7 ÚTEROS
Quan algú em diu que vol ser mare, alguna cosa dins meu es posa en alerta i sento la necessitat d’explicar tot el que vaig aprendre durant el meu procés d’infertilitat secundària.
Avui veig coses que abans no veia, entenc millor les opcions, els temps i els camins. I em ve de gust compartir-ho, així de senzill. Si alguna cosa em va deixar aquell procés va ser això: la tranquil·litat de poder acompanyar altres dones des d’un lloc molt més serè i útil.

Siete Úteros. Perquè d’infertilitat n’hi ha més d’una.
Un projecte de Montserrat Olivero.